.
Sentiment de la vida com a bloc; de la vida com a doll. Escriptura incondicionada, a prop de l’ull de la font: ella mateixa (l’escriptura). Tema: la creació, l’estructura, la tramoia (Fellini). L’escriptura inevitable, incontenible, ho abarca tot. Schopenhauer: el pensament, l’art com a realització individual, solitària: la vida de l’ànima com a solitud. Una solitud més àmplia.


Orfeu: la coneixença de la mort, l’altra cara, la cara oculta, inapel·lable com l’amor. Esqueixament: mirall. Vidre: separació. La poesia revela aquesta altra cara, aquest altre món: uns missatges poètics enigmàtics: s’entenen intuïtivament. Consagració a l’exploració. La realitat verbal.
.