La llei del cine

.
Colla d'arrepapats a la butaca del cine ranci, poseu-vos en acció, capsigranys temerosos, i afronteu els reptes del futur.
No sigueu immobilistes, espolseu la tinya de la moqueta i feu el que us digui la veu no de l'obscurantisme sinó del combat i la valentia.
La mort atraparà els qui s'adormin a la butaca.
En el fons la dicotomia és aquesta: aquells per als quals la vida té sentit quan és una aventura i aquells altres que se sorprenen que els primers puguin governar llur vida i dur a terme les obres de la seua voluntat segons un projecte i unes idees, i que crien secreta enveja.
.

L'Estat i els referèndums municipals

.
El que haurien de fer és analitzar la situació i preocupar-se de trobar les causes de la nostra voluntat d'independència. Suposo que costa d'acceptar. És molt més fàcil girar-s'hi en contra i treure, com se suposa que toca al dominador, les urpes de la represàlia, del control, de l'atemoriment, de la pressió.
.

.
.
El cuc
s'arrossega per terra
No sento les teues paraules
Va arribar la caravana dels gitanos
Les orenetes se n'han anat
Estabornit
miro al voltant
Darrere els ulls, la pèrdua
El llamp
em travessà de dalt a baix
.