18/12/09

TV3 i el català

.
Durant tot el temps que ha durat la vaga de fam d'Aminatu Haidar TV3 ha tingut l'oportunitat de difondre el terme sahrauí i, en canvi, el que ha difós és el terme castellà saharaui. És només una mostra de l'actitud lingüística covarda de TV3. Creiem que algú d'entre els responsables lingüístics de TV3 hauria de donar explicacions públiques d'aquesta feina en contra de la normalització i en contra de l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans.
.

2/12/09

.
Cal revisar el determinisme. Baudelaire: el que no fem, el vici (malgrat saber-lo). Encadenament, esclavatge, i sentiment de la necessitat de trencar-lo. Condemna? No: hi ha la possibilitat. L'experiència, però, em fa dubtar.
Quines raons amagades hi ha en els nostres actes? Fins a quin punt governem la vida? La vida del coneixement no és l'assumpció de la limitació del coneixement? I, tanmateix, cal sempre renovar el contingent de puresa, recomençar en el temps, perpètuament, sense estar condicionats per l'angoixa. En la limitació, la subjectivitat és infinita. Cal saber-la portar pels volums i pels caires del temps. El subjecte troba la infinitud en la finitud.
.

1/11/09

Una nova il·legalitat governamental

.
La possibilitat de triar la llengua en els programes educatius dels ordinadors que implanta el Govern català representa l'infringiment de la Llei de política lingüística per part del Govern català. Delegant al professorat la possibilitat de bloquejar-hi el castellà, el conseller Ernest Maragall es renta les mans d'un assumpte en què té tota la responsabilitat.
Maragall, què t'empatolles, xato? És veritat això que llegeixo que "el departament sosté que no pot obligar els centres a prioritzar una opció lingüística"? No hauries de donar la cara i explicar-ho públicament?
..

22/10/09

La llei del cine

.
Colla d'arrepapats a la butaca del cine ranci, poseu-vos en acció, capsigranys temerosos, i afronteu els reptes del futur.
No sigueu immobilistes, espolseu la tinya de la moqueta i feu el que us digui la veu no de l'obscurantisme sinó del combat i la valentia.
La mort atraparà els qui s'adormin a la butaca.

En el fons la dicotomia és aquesta: aquells per als quals la vida té sentit quan és una aventura i aquells altres que se sorprenen que els primers puguin governar llur vida i dur a terme les obres de la seua voluntat segons un projecte i unes idees, i que crien secreta enveja.
.

15/10/09

L'Estat i els referèndums municipals

.
El que haurien de fer és analitzar la situació i preocupar-se de trobar les causes de la nostra voluntat d'independència. Suposo que costa d'acceptar. És molt més fàcil girar-s'hi en contra i treure, com se suposa que toca al dominador, les urpes de la represàlia, del control, de l'atemoriment, de la pressió.
.

1/10/09

.
.
El cuc

s'arrossega per terra
No sento les teues paraules
Va arribar la caravana dels gitanos
Les orenetes se n'han anat
Estabornit
miro al voltant
Darrere els ulls, la pèrdua
El llamp
em travessà de dalt a baix
.

18/9/09

Dolor de llengua de Jaume Agelet

.
Alguns fragments del dietari de Jaume Agelet i Garriga (Reflexions esporàdiques):
28 de setembre de 1950: "Més irritant que la crueltat dels perseguidors, és la resignació, la indiferència dels perseguits. Més irritant que la maldat és la ximpleria". 30 de setembre: "La majoria de catalans treballa sense descansar, amb afany, en el clot profund que ha d'enterrar la llengua".
18 d'agost de 1954: "El que alguns anomenen "caliu" a la meva ciutat nadiua, és a dir, els fanalets de Sant Jaume, els gegants de la Santa Infància, els romiatges de Butsènit i Granyena, els records de Sant Blai, són les olives, les anxoves, és a dir, els entremesos de l'àpat. Però el pollastre, el plat fort (l'idioma) es podreix, s'envileix. Deambula famèlic, atrotinat. Troba encallades les portes. Fa anys que dorm al ras. És lapidat. Porta parracs. Put com un pidolaire.”
.

28/8/09

Publicitat bilingüe

.
Us heu fixat que últimament a TV3 passen anuncis on es combina el castellà amb el català? Una novetat sorprenent. Resulta interessant d'analitzar la posició assignada als discursos en castellà i en català. El castellà hi ocupa la part central, i li correspon la funció realista (actrius que fan el paper de mestresses de casa, etc.), mentre que el català hi és relegat a la posició marginal (presentació i conclusió): un marc postís, "oficial", per al discurs castellà.
.
en

12/8/09

.
N'estem fins al capdamunt d'un Estat tan anacrònic. Volem que deixin de clavar-nos queixalada així que poden, tant en l'aspecte econòmic com en el lingüístic i cultural. Volem deixar de ser esclaus d'Espanya. Volem abandonar aquesta casa on ens maltracten. Volem denunciar els maltractadors. Volem que els jutgin.
.

2/8/09

La moderna Cancelleria

.
És sabut que a l'edat mitjana els funcionaris de la Cancelleria Reial divulgaven per tot el domini lingüístic català un model de llengua. Avui, el que més aviat divulguen els funcionaris catalans és un parrac putrefacte d'idioma. Vegeu, si no, aquests fragments d'una carta de la cap de Servei del Personal Docent dels serveis territorials a Lleida del Departament d'Educació de la Generalitat, Maria Dolors Ramírez Vilà:
.
Atès que us vareu [sic] acollir a les garanties de continuïtat a partir del dia 1 de setembre de 2008 [...], heu de signar un document acceptant les condicions [de què?]. [...]
El document el podeu obtenir a través del portal Epoca [sic] accedint [on?] de la mateixa manera que actualment s'accedeix [on?] per imprimir els nomenaments. [...] Una vegada s'entra [on?] heu d'anar a la pestanya Acord d'Estabilitat. [...]
Una vegada imprès, si esteu d'acord [amb què?], l'heu de signar [...].
.

29/7/09

Carta al director de "La Vanguardia"

.
Manipulació

Benvolgut director: fullejo el suplement del seu diari i em quedo estupefacte davant un destacat que diu que Sardenya va ser conquerida pels espanyols. Temo que la barrabassada no és fruit de la ignorància sinó que s'ha volgut ocultar la veritat amb tota la intenció. Nyaps com aquest fan perdre prestigi a la seua publicació.
.

29/6/09

.
En el servei de correu electrònic de la pàgina d'XTEC (departament d'Educació de la Generalitat) hi apareix un paràmetre que és el "tamany" del missatge. Cal que ens felicitem per la professionalitat dels mantenidors d'aquest web, al qual, a més, no es poden adreçar missatges de queixa.
.

10/5/09

Immiscir-se

.
Quina collonada inventar-se una paraula, "emprenedor", per designar el que ja en designa una altra, "empresari". Com si la iniciativa fos possible només en l'àmbit del negoci. Així va el país. No serà emprenedor un poeta, no. Tot i que sigui infinitament més arriscat que un empresari. I així els empresaris van fent el llenguatge, en lloc de fer-lo els poetes.
.

16/4/09

.
Creure. On agafar-me?
Al risc -fer el salt
més enllà del cel blau,
renéixer de la cendra
i desaprendre-ho tot.

Seguir el camí de solitud
després d'haver parlat amb llibertat,
sense el pes del remordiment.

Deixar que faci el ple la vida.
.

20/1/09

.
Mot que prova d’arrencar l’essència de les coses.

Em cal dir adéu, sortir del laberint, fer el salt cap al somni.

A cops de veu conqueriré la llibertat,
el roure traurà fulla i força de la terra.

.