Per a Joan Brossa

.
Aquest país fa temps que és escarnit.
Pugen els fruits del dol amb crueltat intacta.
No sols els victoriosos, també es rendeixen els plançons de saba fresca.
Els cabdills no rectifiquen la guerra,
i aquí hom es pensa que féu justícia.
Tot és escrit.

Allò important és un terròs eixut.
Sempre jaurem irresponsablement?
L'aire és prenyat d'olors, i els corriols,
sempre renovellant-se, semblen un llibre.
Els xops hi escriuen: oblit valent, font pressentida, salt.
Ara el viatge continua, clos i lineal.
.

.
La natura que m'admira és prou per sadollar la vida, però encara l'afany d'interpretar-la, de fer-la operativa per al futur, d'integrar-la en un sistema d'experiència o saviesa, transcendeix el moment i el relativitza.


Impulsa l'acció sense témer tant per les conseqüències: es desentén de certs prejudicis, certa responsabilitat tirànica, i acara més despulladament els esdeveniments. No en termes absoluts, però cada paraula, cada gest ja correspon a la predisposició. Es lliura a la vida, s'integra més innocentment i alhora experimentat. Més despreocupat de les formes establertes també el somni de beatitud es manifesta, però més espontàniament al costat de les coses vulgars, apunta un nou mètode de celebració del moment convertida en moment, encarnada.
.