.
Avancem dins la fosca
La fosca ens esperona
Quin deliri de marbres
Amb la força dels arbres

Som els fills de la guerra
Som els fills del garrot
Som les flors de Mauthausen
I creixem dins el llot

Quin prodigi de marbres
Amb la força dels arbres
.

.
Els camions aparcats
vora el menhir de Mijaran.
Vagabundejo encuriosit,
sóc lluny de casa i es fa de nit.

Tot són enveges, males cares,
ens desesperen les muntanyes.
Hem oblidat el més senzill:
lluor d'estrelles, el cant dels grills.

Han profanat el somni alt
i el vent es plany per les canals.
Voldria dir-te: -No tinguis por,
l'amor és més fort que la mort.
.