.
Del no-res en surt un cant
que omple la vall de Mijaran.
Tota una tarda acumulant
silenci i pluja al meu voltant.

El pensament s'omple d'amics
que fa molt temps ja que no he vist,
i em puja una onada pel pit
d'oblit de mi mateix, d'oblit.

Ja no t'he de trucar mai més,
p'rò ara seria diferent.
Sabré esperar, per si ens trobem
a la sortida d'un concert.
.