.
Alguns fragments del dietari de Jaume Agelet i Garriga (Reflexions esporàdiques):
28 de setembre de 1950: "Més irritant que la crueltat dels perseguidors, és la resignació, la indiferència dels perseguits. Més irritant que la maldat és la ximpleria". 30 de setembre: "La majoria de catalans treballa sense descansar, amb afany, en el clot profund que ha d'enterrar la llengua".
18 d'agost de 1954: "El que alguns anomenen "caliu" a la meva ciutat nadiua, és a dir, els fanalets de Sant Jaume, els gegants de la Santa Infància, els romiatges de Butsènit i Granyena, els records de Sant Blai, són les olives, les anxoves, és a dir, els entremesos de l'àpat. Però el pollastre, el plat fort (l'idioma) es podreix, s'envileix. Deambula famèlic, atrotinat. Troba encallades les portes. Fa anys que dorm al ras. És lapidat. Porta parracs. Put com un pidolaire.”
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)