De Lluís Solà, "La paraula i el món"

.
"No és just ni probablement possible que la llengua i la cultura catalanes puguin resistir indefinidament l'assetjament o la ignorància de tots els poders i, sobretot, de les institucions europees.
Europa ha de decidir [...] Si es vol construir sobre la suma i el respecte o sobre la repressió, la prohibició, el menyspreu i l'arrogància. La idea de Weltliteratur, de literatura del món i de cultura del món, o bé comença pel respecte i la defensa de totes les llengües, de totes les cultures i de tots els pobles que l'han feta possible, com un patrimoni comú irrenunciable, i en particular per les de l'àmbit immediatament europeu, o bé és una literatura de la coacció i de l'extermini, una cultura dels tancs i dels canons.
No hi pot haver autèntic respecte i democràcia si Europa continua entestada a negar i a no reconèixer les realitats dels pobles, llengües i cultures que a hores d'ara són, dins aquest àmbit, els que saben més a fons el valor real de la llibertat, de la democràcia i del respecte. La comunitat històrica dels països de parla catalana, que des del començament, a partir de l'època de Ramon Llull, ha aportat elements decisius a la consciència europea, que fou de les primeres que elaborà una llengua moderna literària, científica i filosòfica i una cultura adreçada sempre al món, que a dregrat de totes les adversitats ha mantingut constantment una vocació europeista incontestable, que malgrat tot i contra tot, ha fet un esforç enorme, a través de la traducció, per establir un diàleg amb totes les llengües i cultures, i en primer lloc amb la literatura i el pensament europeus, com el volum que teniu a les mans demostra, no pot continuar bandejada a l'interior de la mateixa Europa. Ni la democràcia a la qual aspirem ni la justícia que impera sobre tot ens ho permeten."
.