.
Cal revisar el determinisme. Baudelaire: el que no fem, el vici (malgrat saber-lo). Encadenament, esclavatge, i sentiment de la necessitat de trencar-lo. Condemna? No: hi ha la possibilitat. L'experiència, però, em fa dubtar.
Quines raons amagades hi ha en els nostres actes? Fins a quin punt governem la vida? La vida del coneixement no és l'assumpció de la limitació del coneixement? I, tanmateix, cal sempre renovar el contingent de puresa, recomençar en el temps, perpètuament, sense estar condicionats per l'angoixa. En la limitació, la subjectivitat és infinita. Cal saber-la portar pels volums i pels caires del temps. El subjecte troba la infinitud en la finitud.
.