“Desactivar la colonial pretensió segons la qual el castellà -imposat aquí, d’antuvi i recurrentment, a sang i foc i, aquests últims temps, via màrqueting i pressions diverses més o menys subtils- fóra també llengua “natural” d’aquest país, el qual, doncs, estaria sorprenentment dotat de disponibilitat bilingüe [...].
Es tracta [...], cadascú des del seu àmbit i en el radi d’abast de les seves responsabilitats, però sempre amb el suport decidit d’aquelles instàncies de poder que es diuen encara catalanes, de fer tot el possible per desemmascarar el “cuidado” que hi ha hagut i que hi ha en l’“efecto” aconseguit de manera tan pretesament “natural”.
I d’impugnar-lo. Fent polítiques [...] de reacció contra les polítiques repressives d’Estat (i organismes afins). Ja que, si no se’n fan com a mínim d’aquelles, prou que se’n faran encara més d’aquestes.
Tot, és clar, sense més transcendentalismes. En nom simplement d’un poble que no vol morir. Ni que sigui a còpia d'eutanàsia dulcificada i lenta."
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada