.
"Un altre símptoma de la decadència terminal és la manca de reaccions puristes contra la interferència massiva. Els parlants imperfectes no s'adonen d'aquestes corrupcions, i els parlants natius de més edat sembla que han deixat de corregir-les. Això palesa un canvi en l'actitud lingüística: es considera que la llengua recessiva no té cap valor, que no val la pena transmetre-la correctament. Un canvi d'actitud com aquest produeix un relaxament de les normes lingüístiques, sociolingüístiques i socials i permet, per tant, la no-integració dels préstecs, entre altres fenòmens." (Dressler, "La mort de les llengües")
.