Jordi Pàmias

.
Un país que es vulgui avançat i culte és un país que estima els seus poetes, perquè és un país que està viu, que té afany d'interpretar i de fer.
Dins de la cultura catalana Lleida té una tradició poètica amb una certa personalitat pròpia. Comptem Màrius Torres entre els millors del segle XX. I Jordi Pàmias n'és un digne successor. Però qui n'ha llegit l'obra?
Avui en dia, els papers de Pàmias constitueixen un d'aquells éssers vivents polièdrics i saborosos que es donen excepcionalment, i això ho fa la interrelació que hi trobem entre vida i poesia, la sinceritat, la integritat del poeta amb relació a l'obra. Aquesta sinceritat permet que la vida passi a l'obra, la qual esdevé cosa viva que, al seu torn, mou vida en el lector -oh meravella!
Si volem immergir-nos en la lectura de Pàmias podem remenar força, ja. Dels volums publicats últimament, en destaquem Des de la foscor. Un dietari dels anys seixanta, i la trilogia poètica Terra, mite, àngel.
A Des de la foscor trobem un Pàmias jove, inquiet, idealista, que denunciava la privació de llibertat del règim de Franco, ens parlava ja de lliurament a l'altre, feia consideracions sobre el sentit estètic del llenguatge i sobre el poder ordenador que té, i aprofitava el gènere del dietari per explorar l'idioma, amb la mateixa joia manifesta amb què contempla el món.
El volum pot llegir-se com una crònica d'una època, amb comentaris dels esdeveniments polítics que la marquen principalment: segrestos de publicacions, multes, la Caputxinada, la Ley Orgánica...
Terra, mite, àngel és una trilogia formada pels llibres Terra cansada, Narcís i l'altre i La veu de l'àngel, i la culminació provisional de la poesia del nostre autor. Pàmias és generós i ens informa dels eixos que hem de seguir:
a) terra: el paisatge -i el sentiment del paisatge-; la terrenalitat: el goig de viure i la limitació de l'existència;
b) mite: una interpretació poètica i humanística del món; Narcís: l'ètica de l'alteritat: pugna entre el narcisisme i l'obertura a l'altre;
c) àngel: la transcendència, la fe.
L'últim poemari de la trilogia, La veu de l'àngel, l'acaba de publicar Proa. Hi traspua una música crepuscular, amb l'esperança de l'àngel, que en algun poema sembla que s'identifiqui amb la consciència i que al final del llibre s'identifica també amb el Verb.
La lectura de La veu de l'àngel és inquietadora. Hi ha l'enyor del passat, amb un ús magistral de la memòria afectiva; el sentiment d'estranyesa en un temps present que ja no és percebut com a propi; la força del desig i el cessament del desig.

26-I-09
.