"En el marc legal i jurídic sorgit del nou Estat [...] el català hi hauria de constar expressament com la llengua -mil·lenària- d'aquest país, però sense ulteriors declaracions grandiloqüents d'oficialitat exclusiva, ni sense tampoc fer esment de l'estatus a concedir a la llengua aquí secularment imposada a sang i foc".
"Delegar en una pomposa declaració d'oficialitat única el rang de la llengua del país no és sols fornir munició a l'enemic, tot actuant reductivament com ell; és ignorar [...] que de res no serveixen les lleis sense un canvi de costums.
¿I quants d'aquests que ara es proclamen compulsivament independentistes s'esforcen a ser independents tout court? ¿Quants dels qui ara es pronuncien a favor de l'oficialitat explícita del català practiquen, en el dia a dia, si escau, el bilingüisme passiu? ¿Quants d'ells tenen com a language wider communication llengües altres que l'única d'oficial en l'Estat encara actual?"

Editorial d'Els Marges, núm. 101

De Lluís Solà, "La paraula i el món"

.
"No és just ni probablement possible que la llengua i la cultura catalanes puguin resistir indefinidament l'assetjament o la ignorància de tots els poders i, sobretot, de les institucions europees.
Europa ha de decidir [...] Si es vol construir sobre la suma i el respecte o sobre la repressió, la prohibició, el menyspreu i l'arrogància. La idea de Weltliteratur, de literatura del món i de cultura del món, o bé comença pel respecte i la defensa de totes les llengües, de totes les cultures i de tots els pobles que l'han feta possible, com un patrimoni comú irrenunciable, i en particular per les de l'àmbit immediatament europeu, o bé és una literatura de la coacció i de l'extermini, una cultura dels tancs i dels canons.
No hi pot haver autèntic respecte i democràcia si Europa continua entestada a negar i a no reconèixer les realitats dels pobles, llengües i cultures que a hores d'ara són, dins aquest àmbit, els que saben més a fons el valor real de la llibertat, de la democràcia i del respecte. La comunitat històrica dels països de parla catalana, que des del començament, a partir de l'època de Ramon Llull, ha aportat elements decisius a la consciència europea, que fou de les primeres que elaborà una llengua moderna literària, científica i filosòfica i una cultura adreçada sempre al món, que a dregrat de totes les adversitats ha mantingut constantment una vocació europeista incontestable, que malgrat tot i contra tot, ha fet un esforç enorme, a través de la traducció, per establir un diàleg amb totes les llengües i cultures, i en primer lloc amb la literatura i el pensament europeus, com el volum que teniu a les mans demostra, no pot continuar bandejada a l'interior de la mateixa Europa. Ni la democràcia a la qual aspirem ni la justícia que impera sobre tot ens ho permeten."
.

"Tenen menester les llengües per ser tals i, doncs, per sobreviure, àmbits d'ús exclusiu. On no s'hi valgui fer-les acompanyar de cap altra [...]. On, per sortir-se'n amb soltesa i poder fer-hi via, calgui saber aquella llengua i només aquella abans de cap altra. Àmbits d'ús exclusiu no sols estrictament endogàmics ni, menys, limitadament tribals, sinó oberts als quatre vents, i ben de bat a bat.
[...]
L'edifici, és clar, no s'esfondrarà tot d'una; potser caldrà esperar encara una o dues generacions. Però altre cop s'assenten els mecanismes inhibitoris en la vehiculació formal de la llengua; aquells que, ja de la base mateixa del procés de socialització estant, n'han de precipitar la gradual residualització a ritme prou sostingut.
L'empudegadora història fa venir ois de tan recurrent, de tan repetitiva, de tan reiterada.
Caldrà estar tanmateix atents a la reacció de la societat catalana. Al fet de si aquesta [sic] es prodigarà només en voleiadissa de banderoles i en invocació de la parusia (ara sembla haver-n'hi només una que molts -tants?- diuen creure's a cor què vols). O bé si, per contra, aquesta societat, encapçalada per un gruix significatiu de la seva classe política, decidirà que la seva llengua, funcions litúrgiques i bizantinismes gramaticals a banda, ha de servir també preferentment per integrar i, doncs, en indestriable mesura, per exercir semblantment la indispensable funció discriminatòria en positiu [sic] de la població del país.
Importa ara més que mai establir si la llengua, abans que tota altra cosa, ha de ser plenament autosuficient. O bé si, en canvi, sols ha de mal vegetar, com a molt, en tant que simple assignatura opcional i en tant que eventual cirereta suplementària de la que alguns -massa- pretenen que és la de todos (?!)."

[Josep Murgades:] Editorial d'Els Marges, núm. 99.

.

En l'article "L'èxit i el fracàs de la normativa de Fabra", del diari Ara de 23 de gener de 2013, Sílvia Marimon escriu "el filòleg i enginyer va comptar amb [sic] el suport polític"; "la llengua estava [sic] al centre del debat polític"; "la gran difució [sic] de la norma". La normativa de Fabra no fracassa. Fracassen certs periodistes.
.

Notícia principal del web del diari Ara d'11 de gener de 2013: la portaveu d'Unió "surt al pas" de no sé què. No s'ha de mirar el diccionari abans d'escriure la portada d'un diari? El català evoluciona a un ritme d'uns quants castellanismes per setmana. El que voleu, el grau màxim d'evolució, arribarà aviat. Tranquils, que hi treballeu bé.
A la secció del temps diu que "les boires" no sé què. Des de quan boira és un nom comptable? Des d'Ara! Visca el català modern!, el català-gelatina!
. 

Article "Cap a la independència lingüística", de Marià Pou i Joan Rossinyol, a l' Ara Premium. Opinió d'avui, 6 de gener de 2013: "Ara que tant es parla de fracàs escolar caldria introduir el concepte fracàs lingüístic [...]. Perquè, en bona mesura, els nostres escolars, sobretot als entorns metropolitans, surten del sistema havent fracassat lingüísticament, amb una llengua depauperada i interferida. Al país hi ha brillants estudiosos del contacte de llengües i grans pedagogs especialitzats en l'ensenyament de l'idioma. Els que manen han d'aprofitar aquests recursos per mirar de fer revertir aquest procés, que, com els entesos saben, acaba abocant a la substitució lingüística. No pot ser que s'inhibeixin".

ANDREU NIN: Els moviments d'emancipació nacional, Edicions Catalanes de París, 1970.

"Tots els moviments nacionals tenen un contingut democràtic que el proletariat ha de sostenir sense reserves. Una classe que combat aferrissadament totes les formes d'opressió nacional ; no pot, sota cap pretext, desentendre's del problema. La posició pseudo-internacionalista, que "nega" el fet nacional i preconitza la constitució de grans unitats, sosté pràcticament l'absorció de les petites nacions per les grans i, per tant, l'opressió."
.

El sinistre Wert interpreta la nostra força com a feblesa i somnia que és el moment de clavar-nos l'estocada. A TVE-1 anuncien la col·lecció del NO-DO en DVD. Vinga, gent!, una empenta, que això és a prop!
.

Llei de millora de la qualitat educativa? Què té veure marginar el català amb millorar la qualitat educativa? El català no és apte per a l'educació? És quelcom imperfecte que s'ha de millorar? És un producte primitiu?, primari?, vulgar?, de segona? El castellà és refinat?, culte?, distingit? I els catalans, som malalts que s'han de curar?, corregir?, reconduir?, afilerar? Els castellans són rectes?, infal·libles?, moralment superiors?, naturalment més evolucionats? És així com la diarrea entra en els parlaments.
.

Entrevista a l'autor d'un llibre important: El catanyol es cura, Pau Vidal (el 27 de novembre de 2012 a Vilaweb):
"Actualment, el model de llengua, el difonen els mitjans de comunicació. I, no és cap secret, les grans tones de material nociu provenen dels mitjans de comunicació. El catanyol involuntàriament l'escampen els mitjans, sí."
" 'Hi ha indicis raonables per a pensar que la culpabilitat està relacionada amb la teva persona'. Això és burocratès, en lloc de dir 'la culpa és teva'. Ens trobem bombardejats pel burocratès. Consisteix a dir les coses d'una manera difícil i sense gaire gust. Els polítics en són especialistes."
.

"L'agressivitat política contra la llengua que duu a terme un dels grans partits de l'Estat, secundat pel silenci incomprensible de l'altre gran partit i de molta gent de bé espanyola, fa feredat. Contra la immersió, contra l'ús normal, contra la presència del català en les institucions... Si no hi ha obstacles, se n'inventen, com passa ara a les Balears. I se'ns capgira la realitat dient que el que està en perill d'extinció és el castellà.
[...] Viure en plenitud vol dir que ningú no te'n qüestioni l'ús. Que no hagis de demanar permís ni excusar-te per fer-la servir. [...] I hem d'aprendre a no disculpar-nos per fer el que fa tota la humanitat."

JAUME CABRÉ, "Una manera d'entendre el món", discurs pronunciat en l'acte d'entrega de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya a Òmnium Cultural (Serra d'Or, 636)
.

"Exhortem els membres de la Cambra, senyores i senyors diputats, a ser fidels al mandat del poble que els ha escollit [...]. És el moment de defensar els acords que ha pres aquest Parlament per afermar la llibertat, la justícia, el benestar i la dignitat de tots i cadascun dels catalans. [...] Han d'evitar, amb la seva determinació, que es faci més gran la distància entre representants i representats, que tant de mal fa a la política."

MURIEL CASALS, paraules d'agraïment en l'acte d'entrega de la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya a Òmnium Cultural (Serra d'Or, 636)
.

El dia 30 de desembre de 2012 el diari Segre, de Lleida, publicava el següent titular: "Paco Ibáñez rememora poetes llatins al Palau de la Música". Si podeu llegir la notícia, veureu que Ibáñez no musica ni Horaci, ni Virgili, ni Ovidi... Comença a ser hora de posar fi a aquesta farsa que vol substituir la cultura mediterrània per l'atlàntica. Aquesta tergiversació greixosa té els dies comptats, i han de caure en l'oblit totes les iniciatives i discursos basats en la usurpació, com el discurs de la cadena Los 40 Latinos, en què mai no podreu sentir ni música en català, ni en francès, ni en occità, ni en portuguès, ni en romanès..., però sí en castellà, i exclusivament. Inútil sustentació de l'imperi en llauna barata.
.

"Cadascú s'hauria de comprometre, en tant que persona, amb la col·lectivitat de què forma part."

JOSEP ESPUNYES, Del passat en el present (1996)
.

Diu Facebook: "No tens suficients permisos per fer això". Realment costa tant d'entendre que cal consultar el lingüista (en els programes informàtics, en els mitjans de comunicació, en la publicitat...)?
.

"Estem mancats de figures que ens representin, en tots els àmbits [...]. Ens falta empenta, i sobretot, unitat. Hi ha massa personalismes, a la política i a la societat. Malgrat que fa molts segles que som sotmesos, no aconseguim caminar tots junts cap al mateix objectiu.
[...] Hem de difondre al món l'espoliació fiscal i els atacs constants a la nostra llengua i a la nostra cultura per part d'Espanya. Això és urgent. I ho hem de fer tots, perquè ens afecta a tots. Vinguem d'on vinguem, si vivim a Catalunya, som uns perjudicats.
[...] Hi ha una força cultural potent que fa més de mil anys que dura. No tinc gens de por, en aquest sentit."

ORIOL BROGGI, entrevista d'El Temps de 27 de desembre de 2011
.

"Volen ofegar el "va­lencià": tracten d’extirpar-lo, de matar-lo, de postergar-lo definitivament a la condició de patuès insalvable, prolon­gant així una tàctica multisecular de la nostra classe do­minant.
La història, naturalment, no és nova. I és la història d’una "mala fe" absoluta, tradicional, que juga amb la passivitat i amb la ingenuïtat d’unes capes populars ja malformades pel franquisme i pels precedents del fran­quisme. L’estratègia consisteix a crear un confusionisme infame, en el qual no creuen ni els mateixos que el pro­voquen."

JOAN FUSTER, discurs als Premis Octubre de 1980
.

EL CATALÀ EN L'ETIQUETATGE DELS PRODUCTES AMB SEGELL ECOLÒGIC DEL CONSELL CATALÀ DE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA, MARÇ DEL 2010.
Acompliment de la Llei de política lingüística en els productes ecològics catalans analitzats: SÍ 25%, parcialment 5,5%, NO 69%.
Empreses: SÍ 36,7%, algun producte 13,3%, NO 50%.
Entre les que NO etiqueten cap producte en català: BORGES,  SANTIVERI,  FRIT RAVICH.
.