"En el marc legal i jurídic sorgit del nou Estat [...] el català hi hauria de constar expressament com la llengua -mil·lenària- d'aquest país, però sense ulteriors declaracions grandiloqüents d'oficialitat exclusiva, ni sense tampoc fer esment de l'estatus a concedir a la llengua aquí secularment imposada a sang i foc".
"Delegar en una pomposa declaració d'oficialitat única el rang de la llengua del país no és sols fornir munició a l'enemic, tot actuant reductivament com ell; és ignorar [...] que de res no serveixen les lleis sense un canvi de costums.
¿I quants d'aquests que ara es proclamen compulsivament independentistes s'esforcen a ser independents tout court? ¿Quants dels qui ara es pronuncien a favor de l'oficialitat explícita del català practiquen, en el dia a dia, si escau, el bilingüisme passiu? ¿Quants d'ells tenen com a language wider communication llengües altres que l'única d'oficial en l'Estat encara actual?"
Editorial d'Els Marges, núm. 101
24/11/13
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada