.
"No hi ha cap precedent d'un estat com l'espanyol, que bo i tenint una llengua de les dimensions de la catalana, aquesta no sigui llengua oficial d'estat o amb el màxim reconeixement institucional al mateix nivell que qualsevol altra; i llengua oficial de la Unió Europea. Resoldre això, és una qüestió sine qua non per plantejar la possibilitat de pertinença a l'Estat espanyol".
"¿Creieu lícit mantenir en ple segle XXI, després de gairebé 40 anys de la mort de Franco, un sistema lingüístic sense precedents a Europa, i sacrificar durant més anys els drets dels ciutadans? Se li pot demanar a un ciutadà català que s'esperi anys, potser dècades, per aconseguir els drets bàsics que ja tenen la resta de ciutadans europeus?"
"Per quina raó, doncs, davant d'aquesta impossibilitat, encara alguns catalans advoquen per l'anomenada tercera via? Segurament hi ha raons de sentiment, de proximitat afectiva amb el projecte espanyol i/o d'interès personal. Però vet ací la pregunta: el nostre sentiment, voluntat de pertinença a Espanya i/o interès personal ha de passar per damunt dels drets de les persones? Hem de sacrificar que els ciutadans catalans tinguem una consideració legal i política com la resta d'europeus, amb uns drets lingüístics equiparables, pels nostres sentiments i/o interessos? Comptat i debatut: els sentiments han d'estar per sobre dels drets de les persones? Vet ací el problema de la tercera via."
BERNAT GASULL, article "La tercera via i la llengua: quan els sentiments pesen més que els drets de les persones", dins "El català suma", blog de la Plataforma per la Llengua
.
1/3/14
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada