.
La llengua és la manera fonamental de relacionar-se amb el món. De problemes, no en vull: no vull problemes amb el català. Actuo com si no n'hi hagués cap.
.
16/12/10
20/11/10
Jordi Pàmias
.
Un país que es vulgui avançat i culte és un país que estima els seus poetes, perquè és un país que està viu, que té afany d'interpretar i de fer.
Dins de la cultura catalana Lleida té una tradició poètica amb una certa personalitat pròpia. Comptem Màrius Torres entre els millors del segle XX. I Jordi Pàmias n'és un digne successor. Però qui n'ha llegit l'obra?
Avui en dia, els papers de Pàmias constitueixen un d'aquells éssers vivents polièdrics i saborosos que es donen excepcionalment, i això ho fa la interrelació que hi trobem entre vida i poesia, la sinceritat, la integritat del poeta amb relació a l'obra. Aquesta sinceritat permet que la vida passi a l'obra, la qual esdevé cosa viva que, al seu torn, mou vida en el lector -oh meravella!
Si volem immergir-nos en la lectura de Pàmias podem remenar força, ja. Dels volums publicats últimament, en destaquem Des de la foscor. Un dietari dels anys seixanta, i la trilogia poètica Terra, mite, àngel.
A Des de la foscor trobem un Pàmias jove, inquiet, idealista, que denunciava la privació de llibertat del règim de Franco, ens parlava ja de lliurament a l'altre, feia consideracions sobre el sentit estètic del llenguatge i sobre el poder ordenador que té, i aprofitava el gènere del dietari per explorar l'idioma, amb la mateixa joia manifesta amb què contempla el món.
El volum pot llegir-se com una crònica d'una època, amb comentaris dels esdeveniments polítics que la marquen principalment: segrestos de publicacions, multes, la Caputxinada, la Ley Orgánica...
Terra, mite, àngel és una trilogia formada pels llibres Terra cansada, Narcís i l'altre i La veu de l'àngel, i la culminació provisional de la poesia del nostre autor. Pàmias és generós i ens informa dels eixos que hem de seguir:
a) terra: el paisatge -i el sentiment del paisatge-; la terrenalitat: el goig de viure i la limitació de l'existència;
b) mite: una interpretació poètica i humanística del món; Narcís: l'ètica de l'alteritat: pugna entre el narcisisme i l'obertura a l'altre;
c) àngel: la transcendència, la fe.
L'últim poemari de la trilogia, La veu de l'àngel, l'acaba de publicar Proa. Hi traspua una música crepuscular, amb l'esperança de l'àngel, que en algun poema sembla que s'identifiqui amb la consciència i que al final del llibre s'identifica també amb el Verb.
La lectura de La veu de l'àngel és inquietadora. Hi ha l'enyor del passat, amb un ús magistral de la memòria afectiva; el sentiment d'estranyesa en un temps present que ja no és percebut com a propi; la força del desig i el cessament del desig.
26-I-09
.
Un país que es vulgui avançat i culte és un país que estima els seus poetes, perquè és un país que està viu, que té afany d'interpretar i de fer.
Dins de la cultura catalana Lleida té una tradició poètica amb una certa personalitat pròpia. Comptem Màrius Torres entre els millors del segle XX. I Jordi Pàmias n'és un digne successor. Però qui n'ha llegit l'obra?
Avui en dia, els papers de Pàmias constitueixen un d'aquells éssers vivents polièdrics i saborosos que es donen excepcionalment, i això ho fa la interrelació que hi trobem entre vida i poesia, la sinceritat, la integritat del poeta amb relació a l'obra. Aquesta sinceritat permet que la vida passi a l'obra, la qual esdevé cosa viva que, al seu torn, mou vida en el lector -oh meravella!
Si volem immergir-nos en la lectura de Pàmias podem remenar força, ja. Dels volums publicats últimament, en destaquem Des de la foscor. Un dietari dels anys seixanta, i la trilogia poètica Terra, mite, àngel.
A Des de la foscor trobem un Pàmias jove, inquiet, idealista, que denunciava la privació de llibertat del règim de Franco, ens parlava ja de lliurament a l'altre, feia consideracions sobre el sentit estètic del llenguatge i sobre el poder ordenador que té, i aprofitava el gènere del dietari per explorar l'idioma, amb la mateixa joia manifesta amb què contempla el món.
El volum pot llegir-se com una crònica d'una època, amb comentaris dels esdeveniments polítics que la marquen principalment: segrestos de publicacions, multes, la Caputxinada, la Ley Orgánica...
Terra, mite, àngel és una trilogia formada pels llibres Terra cansada, Narcís i l'altre i La veu de l'àngel, i la culminació provisional de la poesia del nostre autor. Pàmias és generós i ens informa dels eixos que hem de seguir:
a) terra: el paisatge -i el sentiment del paisatge-; la terrenalitat: el goig de viure i la limitació de l'existència;
b) mite: una interpretació poètica i humanística del món; Narcís: l'ètica de l'alteritat: pugna entre el narcisisme i l'obertura a l'altre;
c) àngel: la transcendència, la fe.
L'últim poemari de la trilogia, La veu de l'àngel, l'acaba de publicar Proa. Hi traspua una música crepuscular, amb l'esperança de l'àngel, que en algun poema sembla que s'identifiqui amb la consciència i que al final del llibre s'identifica també amb el Verb.
La lectura de La veu de l'àngel és inquietadora. Hi ha l'enyor del passat, amb un ús magistral de la memòria afectiva; el sentiment d'estranyesa en un temps present que ja no és percebut com a propi; la força del desig i el cessament del desig.
26-I-09
.
25/10/10
Diagnosi incompetent
.
En l'examen de competència comunicativa en llengua catalana de l'avaluació diagnòstica d'Educació Secundària Obligatòria del curs 2010-2011 trobem:
-Pg. 7: "Comença a ploure. Descriu la situació: què fas, què sents, veus i olores". Però olorar no significa percebre una olor, com sí que ho significa oler.
-Pg. 9, dins un text d'El Periódico de l'Estudiant: "El mercuri actua sobre l'organisme de les persones com una de les neurotoxines més grans [sic] que es coneixen: danya el sistema nerviós, els ronyons i el fetge, provoca trastorns mentals i danys en el sistema reproductor, la parla, la visió i l'oïda. Tanmateix, la seva presència en el medi ambient com a residu constitueix una de les contaminacions més greus que poden rebre els ecosistemes". El redactor o la redactora del text ha emprat el mot tanmateix sense conèixer-ne el significat, ja que no hi ha cap relació d'oposició entre la part precedent al connector i la part que el segueix.
-Pg. 9: "D'aquí un any" en lloc de d'aquí a un any.
"A mitjan d'aquest any" en lloc d'a mitjan aquest any.
-Pg. 10: El connector tanmateix torna a ser utilitzat incorrectament.
-Tot el text és plagat d'un ús del determinant possessiu abusiu en català i propi del castellà, que sovint, com en les oracions següents, evita el pronom en, genuí del català: "la UE ja va prohibir ara fa dos anys la seva utilització en la fabricació d'ordinadors i telèfons mòbils"; "és per això que actualment s'estan prenent mesures arreu del món per limitar la seva presència". D'altres vegades, com ja fèiem notar en l'últim article, el possessiu és superflu: "és per això que cal dur-lo (dins de la seva funda) a la deixalleria."
En vista d'això, la pregunta que se'ns planteja és evident: qui pretèn diagnosticar què.
.
En l'examen de competència comunicativa en llengua catalana de l'avaluació diagnòstica d'Educació Secundària Obligatòria del curs 2010-2011 trobem:
-Pg. 7: "Comença a ploure. Descriu la situació: què fas, què sents, veus i olores". Però olorar no significa percebre una olor, com sí que ho significa oler.
-Pg. 9, dins un text d'El Periódico de l'Estudiant: "El mercuri actua sobre l'organisme de les persones com una de les neurotoxines més grans [sic] que es coneixen: danya el sistema nerviós, els ronyons i el fetge, provoca trastorns mentals i danys en el sistema reproductor, la parla, la visió i l'oïda. Tanmateix, la seva presència en el medi ambient com a residu constitueix una de les contaminacions més greus que poden rebre els ecosistemes". El redactor o la redactora del text ha emprat el mot tanmateix sense conèixer-ne el significat, ja que no hi ha cap relació d'oposició entre la part precedent al connector i la part que el segueix.
-Pg. 9: "D'aquí un any" en lloc de d'aquí a un any.
"A mitjan d'aquest any" en lloc d'a mitjan aquest any.
-Pg. 10: El connector tanmateix torna a ser utilitzat incorrectament.
-Tot el text és plagat d'un ús del determinant possessiu abusiu en català i propi del castellà, que sovint, com en les oracions següents, evita el pronom en, genuí del català: "la UE ja va prohibir ara fa dos anys la seva utilització en la fabricació d'ordinadors i telèfons mòbils"; "és per això que actualment s'estan prenent mesures arreu del món per limitar la seva presència". D'altres vegades, com ja fèiem notar en l'últim article, el possessiu és superflu: "és per això que cal dur-lo (dins de la seva funda) a la deixalleria."
En vista d'això, la pregunta que se'ns planteja és evident: qui pretèn diagnosticar què.
.
18/7/10
Relació de castellanismes estesos en els mitjans de comunicació catalans del segle XXI
.
- Amb x anys : als x anys
- Donar la impressió : fer l'efecte
- Molt ("un front no molt actiu") : gaire
- Propi ("el propi president") : mateix
- Del que / de la que / dels que / de les que : del qual / de la qual / dels quals / de les quals
- Portar ("porta gairebé un quart de segle d'exili") : fa [...] que ("fa gairebé un quart de segle que és a l'exili")
- Seu / seua / seva / seus / seues / seves..en detriment dels pronoms febles. De vegades, tot i que no substitueixi cap pronom feble, és superflu, i es posa per imitació del castellà ("La gossera municipal posarà al dia les seves instal·lacions"; "Àger inicia aquest dijous la seva festa major"). Altres vegades forma part de circumloquis rocambolescos impropis i antieconòmics: En el seu interior : dins, a dins.
- Aquest / aquesta / aquests / aquestes..i..mateix / mateixa / mateixos / mateixes..usats com a pronom
- Suficients ("no tenen suficients espais")..en detriment de prou
- En la meua / seua... opinió : segons la meua / seua... opinió; a parer meu / al meu parer
- Tenir por a [...] : Tenir por de [...]
- Escoltar..en lloc de sentir
- Parlar..en lloc de dir
- Acabar amb [...] : posar fi a [...]
- Carpa : envelat
Aprofitem per recomanar la pàgina web Optimot, molt pràctica per resoldre dubtes sobre castellanismes.
.
- Amb x anys : als x anys
- Donar la impressió : fer l'efecte
- Molt ("un front no molt actiu") : gaire
- Propi ("el propi president") : mateix
- Del que / de la que / dels que / de les que : del qual / de la qual / dels quals / de les quals
- Portar ("porta gairebé un quart de segle d'exili") : fa [...] que ("fa gairebé un quart de segle que és a l'exili")
- Seu / seua / seva / seus / seues / seves..en detriment dels pronoms febles. De vegades, tot i que no substitueixi cap pronom feble, és superflu, i es posa per imitació del castellà ("La gossera municipal posarà al dia les seves instal·lacions"; "Àger inicia aquest dijous la seva festa major"). Altres vegades forma part de circumloquis rocambolescos impropis i antieconòmics: En el seu interior : dins, a dins.
- Aquest / aquesta / aquests / aquestes..i..mateix / mateixa / mateixos / mateixes..usats com a pronom
- Suficients ("no tenen suficients espais")..en detriment de prou
- En la meua / seua... opinió : segons la meua / seua... opinió; a parer meu / al meu parer
- Tenir por a [...] : Tenir por de [...]
- Escoltar..en lloc de sentir
- Parlar..en lloc de dir
- Acabar amb [...] : posar fi a [...]
- Carpa : envelat
Aprofitem per recomanar la pàgina web Optimot, molt pràctica per resoldre dubtes sobre castellanismes.
.
11/7/10
10 de juliol de 2010
.
Un riu de gent i de banderes onejants passeig de Gràcia amunt.
Tot esperant que comencés la mobilització, al peu de la casa on va viure Salvador Espriu.
Altres nacions sotmeses van expressar-nos la seua solidaritat.
.
.
Un riu de gent i de banderes onejants passeig de Gràcia amunt.
Tot esperant que comencés la mobilització, al peu de la casa on va viure Salvador Espriu.
Altres nacions sotmeses van expressar-nos la seua solidaritat.
.
.
4/4/10
Segona carta a "La Vanguardia"
.
Benvolgut director:
Em veig impel·lit a escriure-li per queixar-me de l'article aparegut en el dominical del diari que dirigeix del dia 4 d'abril firmat per Andrés Trapiello, en què pretén rebatre les crítiques que li feia Josep Varela en una carta al director publicada en aquest mateix dominical. L'article de Trapiello (el segon) és d'un to mofeta inadequat, ofensiu, i, mancat de contraargumentació, vol sortir triomfant de les acusacions de catalanofòbia amb una apel·lació inconsistent a la pàtria dels pardals. Crec que en un diari suposadament prestigiós com La Vanguardia haurien de tenir més consideració envers la intel·ligència dels lectors, insultada d'altres vegades, com quan aquest mateix dominical publicava -en un destacat- que Sardenya va ser conquerida pels espanyols.
.
Benvolgut director:
Em veig impel·lit a escriure-li per queixar-me de l'article aparegut en el dominical del diari que dirigeix del dia 4 d'abril firmat per Andrés Trapiello, en què pretén rebatre les crítiques que li feia Josep Varela en una carta al director publicada en aquest mateix dominical. L'article de Trapiello (el segon) és d'un to mofeta inadequat, ofensiu, i, mancat de contraargumentació, vol sortir triomfant de les acusacions de catalanofòbia amb una apel·lació inconsistent a la pàtria dels pardals. Crec que en un diari suposadament prestigiós com La Vanguardia haurien de tenir més consideració envers la intel·ligència dels lectors, insultada d'altres vegades, com quan aquest mateix dominical publicava -en un destacat- que Sardenya va ser conquerida pels espanyols.
.
31/3/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)