La llengua de la resolució de convocatòria d'oposicions (II)

.

Donarem –només– uns quants exemples de la mena d'incorreccions que hem trobat en la resolució ENS/607/2011, de 25 de febrer de 2011, publicada al número 5833 del DOGC (9 de març de 2011), la major part de les quals són castellanismes.

L'ús d'aquest com a pronom té en el diccionari unes restriccions força ignorades avui en dia. L'exemple que en trobem en la segona edició del diccionari de l'IEC és una oració en què s'expressa una bipartició: La casa que li van oferir l'any passat no és la mateixa que ara li ofereixen: aquella era la de Santa Coloma i aquesta és la de Sant Adrià. En totes les oracions següents, extretes de la resolució esmentada, això no es compleix: fotocòpia autenticada d'aquest; la tramesa d'aquestes a la Direcció General; l'assistència a aquest serà obligada; debat davant el tribunal, en el qual aquest podrà plantejar preguntes; una vegada aquests hagin fet pública la puntuació; sempre que aquests hagin estat perfeccionats fins a la data de finalització del termini; en el termini de vint dies naturals a comptar de l'endemà de la publicació al DOGC de la llista d'aspirants seleccionats […], aquests hauran de presentar als serveis territorials… En molts casos és evident que la fórmula, esdevinguda clixé, a més d'incorrecta és absurda: si en prescindim, n'obtenim una oració correcta i, a més, no anem contra la naturalesa econòmica del llenguatge: en les especialitats que es nomeni tribunal únic, aquest actuarà a més a més com a comissió de selecció; tampoc es retornarà la programació didàctica, ja que aquesta està inclosa entre la documentació de la part B.2; la relació d'aspirants que han superat aquesta fase i també els resultats que han obtingut aquests en la valoració; barem dels mèrits, per l'ordre en què aquests figuren. Recercar solucions genuïnes i adequades al registre formal ens permetrà desfer el procés d'encarcarament a què sotmeten la llengua els nostres moderns cancellers. Hom veurà tot d'una com l'oració: aquesta programació haurà d'estar organitzada en unitats d'intervenció, amb un nombre d'aquestes no inferior a 6 és millorada notablement per aquesta altra: aquesta programació haurà d'estar organitzada en unitats d'intervenció, en un nombre no inferior a 6. L'habilitació irregular d'aquest com a pronom, feta sens dubte amb la il·lusió de facilitar la comprensió de la matèria, reïx en l'efecte contrari: un pla d’actuació propi de l’especialitat, prenent com a referència les funcions atribuïdes al professorat d'aquesta en un institut o les establertes per a aquest.

Creiem que caldria aclarir aquest punt de la normativa, i que la norma es fes efectiva en els documents del país. Ara com ara, l'ús injustificat d'aquest com a pronom és habitual fins i tot en l'elit filològica (Diccionari de la literatura catalana, Els Marges…).

20/VII/11

.