La llengua de la resolució de convocatòria d'oposicions (III)

.
Com hem dit, pràcticament totes les errades lingüístiques de la resolució de convocatòria d’oposicions de 2011 són castellanismes. Vegem-ne alguns exemples més.
La substitució dels pronoms relatius què o el qual / la qual… per el que / la que…: certificació emesa per la universitat en la que consti […]. Per als responsables lingüístics de la Generalitat no fa l'efecte que sigui problemàtic, com tampoc per als de Televisió de Catalunya, on n'està força estès l'ús.
Un altre factor molt visible de la castellanització del català d'avui és l'ús abusiu dels possessius. Pot ser que tal fenomen també sigui induït per la llengua anglesa. En algun cas el possessiu és superflu; la seua única funció en l'oració és fer-la més castellana: si l'aspirant dóna el seu consentiment al Departament; renunciaran a tots els drets que els puguin correspondre per la seva participació en la resta. En algun altre cas, el possessiu suplanta la pronominalització pròpia del català: es podrà fer la seva realització de manera successiva per especialitats (en lloc de "se'n podrà fer la realització de manera successiva per especialitats" –que encara es pot depurar més: "podrà fer-se de manera successiva per especialitats"–); renuncien a la seva recuperació (en lloc de "renuncien a recuperar-la"); certificació acadèmica original o […] fotocòpia compulsada acreditativa d'haver realitzat tots els estudis necessaris per a la seva expedició (en lloc de "certificació acadèmica original o […] fotocòpia compulsada acreditativa d'haver realitzat tots els estudis necessaris per expedir-la".
No sembla gaire lògic que la documentació oficial difongui un model lingüístic que contravé al que s'ensenya a les escoles. Els responsables lingüístics del Govern desestabilitzen qüestions gramaticals que donàvem per sabudes, com ara la regulació dels pronoms relatius, com esmentàvem en començar l'article, o el principi que estableix que el complement directe no porta preposició (tret d'en poques excepcions). En el text de la resolució trobem construccions en què es castellanitza el funcionament del complement directe: l'aspirant podrà autoritzar a una persona; una llista complementària dels aspirants que segueixen als proposats.
La llengua catalana, i encara més en les altes instàncies del poder, no es pot mostrar subsidiària de cap altra llengua. La lectura de la resolució de convocatòria d'oposicions del cos de professors de secundària de 2011 deixa una trista impressió, d'acomplexament, de poca autoestima, d'emmirallament pueril en les maneres de fer foranes, de deixadesa i de manca de solvència científica flagrant.

22/VIII/11
.